El Pais- Diàlegs: Carta del dia Els pobres catalans

Treballo en un banc d'aliments atenent les peticions que ens fan les entitats benèfiques que ajuden les persones necessitades. El que distribuïm procedeix de la Unió Europea i de donacions que ens fan empreses i particulars. Encara que és molt el que repartim, estem molt lluny de cobrir totes les necessitats. Per això em dol en l'ànima no poder atendre la demanda creixent d'aliments motivada per la crisi i l'atur. Paradoxalment m'acabo d'assabentar que dels diners previstos en principi per a aquest menester per part de la UE, Espanya ha renunciat a uns 20 milions d'euros, mentre que Itàlia i França, per exemple, han aconseguit incrementar considerablement el que en principi els corresponia, i està previst que rebin aproximadament el doble del que rebrem nosaltres. És que en aquests països hi ha menys crisis i parats que a Espanya? D'altra banda, si fins ara en totes les comunitats autònomes es rebia, procedent dels fons i excedents comunitaris, la mateixa quantitat d'aliments a l'any per persona necessitada, per a la campanya actual el FEGA, que és l'organisme del govern del qual depèn aquesta qüestió, ha decidit canviar els criteris de distribució, de tal manera que a Catalunya, Navarra i la Rioja, per exemple, cada pobre rebrà menys de la meitat del que rebran els pobres d'Extremadura, Andalusia i Castella-la Manxa. ¿És que els pobres no són iguals a tot arreu? Com és possible que les autoritats catalanes permetin aquesta discriminació de les persones més necessitades de la seva comunitat?

Anna Batista Majem

Girona